El darrer quart del segle XX va anar prenent cos l’interès dels països europeus per l’establiment de sistemes que permetien garantir la qualitat dels ensenyaments de les institucions d’educació superior.
La Declaració de Bolonya, signada el juny del 1999, fa un pas decisiu en la implantació de la cultura de la qualitat en incloure, entre els principis de l’espai europeu d’educació superior (EEES), la promoció de la col•laboració europea en la garantia de la qualitat amb l’objectiu de dissenyar criteris i metodologies comparables.
Els posteriors avenços en la garantia de la qualitat per a la construcció de l’EEES es van produir en les següents declaracions bianuals dels ministres europeus: Praga 2001, Berlín 2003, Bergen 2005 (on es presenten els Standards and Guidelines for Quality Assurance in the European Higher education Area, elaborats per l’ENQA) i Londres 2007. La pròxima reunió tindrà lloc a Lovaina, l’abril d’aquest any.
Els anteriors antecedents han cristal•litzat el 2008 amb la creació per l’ENQA, ESU, EUA i EURHASE de l’European Quality Asssurance Register for Higher Education (EQAR).
La garantia de la qualitat a Espanya
Al nostre país, les activitats d’avaluació institucional es van començar a desenvolupar els anys noranta amb el Programa experimental d’avaluació de la qualitat de la universitat, impulsat pel Consell d’Universitats, al qual va seguir poc després el Projecte pilot de la Unió Europea.
El 1995, el Consell d’Universitats aprova el Programa d’avaluació institucional de la qualitat de les universitats que dóna pas el mateix any al Pla nacional d’avaluació de la qualitat de les universitats.
El 2001 es posa en marxa el II Pla de qualitat de les universitats (II PCU), un any després es transfereix a la recent creada Agència Nacional d’Avaluació de la Qualitat i l’Acreditació (ANECA).
El procés d’acreditació de les noves titulacions
La Llei orgànica 4/2007, de 12 d’abril, va establir una nova estructura dels ensenyaments per apropar-los a l’espai europeu d’educació superior (Reial decret 1393/2007, de 29 d’octubre).
Aquest Reial decret assigna a l’ANECA la competència per establir els procediments, protocols i guies per a la verificació dels títols oficials, així com per avaluar les propostes de plans d’estudi. L’agència ha desenvolupat, en aquest sentit, un conjunt d’actuacions per complir el que estableix el Reial decret.
Així, per posar en marxa una nova titulació, les universitats, en ús de la seva autonomia, han de dissenyar els seus plans d’estudis i enviar-los al Consell d’Universitats que verifica si la proposta s’ajusta als protocols, i envia el pla d’estudis a l’ANECA perquè n’emeti l’informe d’avaluació que comprova el compliment dels criteris establerts per la normativa vigent. Aquest informe té caràcter preceptiu i determinant.
Amb l’informe favorable de l’ANECA, el Consell d’Universitats emet la resolució positiva de la verificació, que comunica al Ministeri de Ciència i Innovació, a la universitat i a la comunitat autònoma corresponent, que serà qui autoritza la implantació de la titulació.
El procediment també preveu la possibilitat de reclamació contra la resolució de verificació davant la presidència del Consell d’Universitats.
El procés culmina quan el Ministeri de Ciència i Innovació envia la proposta al Consell de Ministres perquè atorgui el caràcter oficial al títol. A continuació se’n fa la inscripció en el Registre d’Universitats, Centres i Títols (RUCT).
Comparte:
Declaración de Bolonia
