Bé, Espanya no és l’únic estat europeu que ha optat per graus de quatre anys. Escòcia, Grècia i diversos països de l’Europa de l’Est també ho han fet. I molts altres han obert aquesta possibilitat, com Bèlgica, Luxemburg, Hongria...
El procés de Bolonya va plantejar dues alternatives possibles: graus de 240 crèdits ECTS (de quatre anys) o de 180 crèdits ECTS (tres anys). I Espanya va optar per la primera, en efecte. Voleu saber per què? Aquí en teniu cinc bons arguments:
- Encara que alguns països europeus han fixat la durada d’aquest primer cicle en 180 per a una part dels seus títols, els 240 crèdits permetran una millor adequació amb altres sistemes universitaris de gran importància al món i a Espanya (EUA, Amèrica Llatina, Àsia, etc.).
- La majoria de l’alumnat europeu podrà tenir el seu primer títol a la mateixa edat que els espanyols: 22 anys, ja que una gran part de l’alumnat dels països que ha optat pels 180 crèdits té una edat d’entrada a la universitat de 19 anys, mentre que a Espanya és de 18 anys. L’equivalència s’estableix, per tant, en el nombre total d’anys escolaritzats.
- Els títols de 240 crèdits permetran més presència d’ensenyaments pràctics, pràctiques externes i mobilitat, que són objectius essencials d’aquesta reforma. S’ha d’assenyalar que els 240 crèdits inclouran totes les activitats que condueixen a l’obtenció del títol (pràctiques, idiomes, treball o projecte de grau, etc.).
- El disseny en 240 crèdits haurà d’incidir en l’aproximació de la durada teòrica dels ensenyaments amb la durada mitjana real per a l’alumnat a temps complet, cosa que en aquest moment no succeeix gaires vegades (amb taxes de retard molt elevades). L’adequació de la durada teòrica a la real serà un dels criteris d’avaluació de les universitats.
- Els graus de 240 crèdits facilitaran l’accés a l’entorn laboral, ja que és un títol universitari fàcilment recognoscible sense la necessitat d’un segon nivell de formació.
Comparte:
Declaración de Bolonia
