Si sou professor universitari, ja haureu percebut la dimensió del canvi. Va més enllà d’una transició de nomenclatures i programacions. Bolonya és una autèntica evolució en els ensenyaments superiors europeus, en què el docent representa un paper protagonista.
Bolonya ha clausurat el sistema d’examen de l’alumnat basat en proves regulars d’assimilació de coneixements. Assumint el paper d’orientador, el professorat ha d’avaluar ara el procés d’aprenentatge de l’alumnat, no per sancionar els seus resultats merament, sinó per ajudar-lo a complir objectius mitjançant un seguiment continuat del seu treball.
El procés de Bolonya atorga una gran importància a l’orientació de l’alumnat en la formació universitària. Tant és així, que ha convertit la tutoria (abans més o menys opcional) en un mètode d’aprenentatge essencial: d’assistència obligatòria per a l’alumnat, computable en els crèdits de la matrícula, i incorporada en el programa del docent.
Bolonya estableix una metodologia docent molt diferent de la prevalent fa trenta anys. En el nou escenari de l’EEES, tenen poc sentit les lliçons magistrals i les classes basades en prendre apunts. Des d’ara, el professorat assumeix la responsabilitat d’augmentar el protagonisme del seu alumnat. Amb mètodes actius d’aprenentatge, ben orientat i amb avaluació continuada.
El procés de Bolonya ha instaurat en l’ensenyament superior europeu els principis de la gestió de la qualitat. Vàlids per a tota la comunitat universitària i, especialment, per als responsables de la docència.
® Ministerio de Educación, Cultura y Deporte
Declaración de Bolonia